Mostra de que Flandes estava molt present en la societat espanyola del S.
XVII són dites que es dedicaven a aquestes terres, i que Cervantes va recollir en la seva cèlebre novel•la: «Juro en la meva ánima que ella és una chapada mossa i que pot passar pels bancs de Flandes». El sentit de l'expressió podria fer al•lusió a la valentia de la dona (en referència als baixos de sorra que s'acostaven a les costes flamenques), a la seva riquesa (les cases de crèdit flamenques eren creditoress de la corona espanyola), o a la seva condició de casadera (els llits es feien amb pi de Flandes, varietat habitual en els boscos de Castilla). En altre moment, D. Quixot parla sobre Clavileño, «que semblava figura d'un tapís flamenc». Les tapisseries flamenques de l'època eren ben conegudes per la seva multitud de detalls, entre els quals havia figures burlesques.
Back to top