Què estàs buscant?

La ruta no és apta per cadira de rodes elèctriques. Recomanable fer-ho amb acompanyant, perquè de vegades hi ha pujols.

Visita a la Plaça real

A l'actual Plaça Real, els ducs de Brabant van construir en el segle XI un nou castell. La “Cort dels Ducs de Brabant” era uns dels complexos de palaus més bonics del món. La capella del palau era tan espectacular que Felip II va manar realitzar una còpia exacta a l’Escorial de Madrid. Destacar la majestuosa Placa Balie (ara Koningsplein) i la preciosa Warande (ara Parc de Brussel•les) com a parc zoològic, vinya i jardí dels reis i els seus convidats.
Lamentablement, el Palau va ser devorat per un incendi la nit del 3 de Febrer de 1731 i res es va poder fer per salvar ni una mínima estructura de l'imponent edifici. La Plaça real i els seus voltants van ser rehabilitats per iniciativa de Carles de Lorena, el governador-general d'Àustria de l'època.
Carles de Lorena era tan popular entre la població que ja en vida li van construir una estàtua al mig de la Plaça Real, però l'estàtua no va gaudir d'una llarga vida: al 1794 els francesos la van fondre en moneda. Des de 1848 figura en aquest lloc l'estàtua de Godfried de Bouillon, l'alliberador de Jerusalem durant la primera croada. En aquesta estàtua, s'aprecia el nom de l'escultor, Godfried Simonis, inscrit a la cintura del cavall. Al març de 1921 la Plaça real es va convertir en la primera rotonda de Bèlgica, fins el moment la plaça havia estat croada per tots els costats.

Al principi, tan sols constava un petit carrer, el carrer Bellevue, denominat així després de finalitzar la construcció del parc. En aquella època el parc gaudia de majors dimensions que avui en dia i abastava tres cambres del Paleizenplein actual. Als anys 1820-1830 el parc va ser reduït per primera vegada, el carrer Bellevue va ser eixamplat i a la vegada rebatejat sota el nom Carrer dels Palaus, a causa del descobriment de dos petits palaus en 1774. El palau de l'esquerra va ser construït pel comte Belgiojose, el ministre apoderat d'Àustria. En 1803, Napoleó va residir allí durant la seva primera visita a Brussel•les i durant el règim holandès, fou la residència de Guillermo I, que des de 1820 vivia als 2 palaus. En 1827, va construir un gegant i majestuós passadís de columnes entre els dos edificis. Més tard, durant el règim de Leopoldo II va néixer el Palau Real actual al més pur estil de Luis XVI. El Palau Real simbolitza el règim belga i constitucional. El Palau és el lloc on el rei aprofita dels seus privilegis com a cap d'Estat, lloc on rep a les seves audiències i tracta els assumptes de l'Estat. El Palau disposa també de salons amb una bellesa excepcional on s'organitzen grans recepcions.

Primera a la dreta: Karmelietenstraat
Segona a la dreta: Kleine Zavel

Visita de Kleine Zavel

El ‘Kleine Zavel’ fou de 1289 fins a 1706 un cementiri de l'hospital de San Joan, però amb el temps la plaça va ser pavimentada. L'alcalde de l'època, Karel Buls, va decidir renovar el barri construint un preciós jardí, el “Klein Zavel”.
El ‘Kleine Zavel’ està construït simètricament i sobrecarregat de simbolismes en les plantacions. Els nou boscos de buxus amb les gespes simbolitzen les nou províncies anteriors, però són sobretot les escultures que fan del parc un lloc interessant.
Les 48 estàtues de bronze sobre les columnes gòtiques formen juntament amb la reixa de ferro forjat la part més meravellosa d'aquest parc. Cada estàtua representa una vella artesania de Brussel•les. Amb el temps el interès dels turistes ha anat in crescendo, cada vegada més atrets pels infinits detalls fruits del treball dels millors escultors del segle XVIII. Al centre del jardí es troben les estàtues dels ducs Egmond i Hoorne, que van ser executats a la horca després d'una dura resistència contra la tirania espanyola que bramava en aquestes regions.

Visita d'Església: La nostra Senyora de Zavel

L'església té el seu origen en l'any 1304. En aquest any els germans i germanes de l'hospital de San Joan donarien una part del seu cementiri al gremi dels tiradors d'arc creuat, qui volien construir una capella consagrada a La nostra Senyora.
Una vegada construïda la capella, es van adonar que la seva grandària era molt petita, sobretot en comparança a la grandària de la cèlebre i llegendària estàtua de la nostra Senyora.
Originalment, l'estàtua es trobava en la Catedral de La nostra Senyora a Anvers. L'estàtua es va aparèixer fins a 3 vegades davant de Beatrix Soetkens, qui li va demanar el trasllat fins a Brussel•les. Beatrix no va dubtar ni un instant a fer realitat el desig de La nostra Senyora. Va robar l'estàtua, va salpar en un vaixell directe a Brussel•les i la va lliurar en la ribera del riu del Zenne a Jan III, el duc de Brabant de l'època. En un seguici solemne i seguit per la població brussel•lesa, Jan III va presentar davant el poble a l'estàtua miraculosa en la capella del Zavel.
Per la gran afluència dels pelegrins, la capella fou engrandida. El seguici mitjançant el qual l'estàtua va ser transportada per Jan III a la capella de Zavel, constitueix l'origen del Ommegang. Avui en dia s'organitza anualment a Brussel•les. Cada any, el primer Dijous de Juliol i el Dimarts que li precedeix, el Ommegang passa per la Gran Plaça de Brussel•les. L'església actual probablement va ser construïda en el segle XV, on en 1505 va ser batejada Maria d'Hongria, la germana de Carles V. Anys més tard, l'església va ser el lloc preferit per a resar de Margarida d'Àustria, pel que amb el temps, l'església es va popularitzar entre la noblesa. Desgraciadament, l'església va ser tancada pels calvinistes durant els tèrbols de la religió, però es va inaugurar de nou en 1585.

Mirant de front l'església, girar a l'esquerra
Al semàfor girar a la dreta en la Zavelstraat
Baixar la Zavelstraat: Arribada a Grote Zavel
Bajar la Zavelstraat: Llegada al Grote Zavel. 

Visita a Grote Zavel

La ubicació actual del Zavel va albergar segles enrere el Rollebeek, riu de grans magnituds que formava un impressionant llac.
Més tard, es va llaurar la zona amb sorra argilenca (zavel en flamenc), el que revela el nom de la plaça.
Al principi del segle XVI la plaça s'havia convertit en uns dels barris més aristocràtics i de bon veure. No obstant això, la majoria dels edificis originals van desaparèixer. El més vell, que encara existeix, data de 1621.
Avui en dia, el ‘Grote Zavel’ és un barri important amb diferents oportunitats gastronòmiques i de degustació de cerveses, però abans de res destacar el comerç d'antiguitats, molt popular, com punt culminant del famós mercat de segona mà que té lloc cada dissabte i diumenge al matí.
La font de Minerva, al centre del ‘Grote Zavel’, va ser erigida en 1751 per l'anglès Lord Thomas Bruce, comte de Aylesbury, qui va ser expulsat d'Anglaterra i acollit per Brussel•les i per tal d’agrair la recepció, va construir la font.
La plaça del ‘Grote Zavel’ es trobava a la perifèria de la ciutat i va servir durant molt de temps com a lloc de pràctica pels tiradors d'arc creuat i de mà, que organitzaven cada any una d’especial i de competició pel rei. El tirador que aconseguís l'au de major grandària, assolia per un any alçar-se amb el títol de rei del gremi dels tiradors. Els archiducs Albrecht i Isabella participaven regularment en les jornades de tir. El 15 de maig de 1615 l’archiduquessa Isabella va caçar l'au de major grandària, convertint-se així en la reina del gremi dels tiradors, però va acabar regentant com reina per la resta de la seva vida, doncs es van suprimir les jornades de tir i van quedar anul•lades per a sempre, degut a que els tiradors consideraven deslleial destronar a una archiduquessa.

Al final del Grote Zavel, pujar el carrer per l'esquerra: J. Stevensstraat
Al final del carrer, girar a l'esquerra: Hoogstraat 

Passa el carrer Hoogstraat

L’Hoogstraat és un carrer molt popular, a més d'un dels més antics de la ciutat. El carrer va ser utilitzat pels romans com a via de transport per a l'agricultura.
Des del segle XV, l’Hoogstraat havia tingut un paper molt important en el desenvolupament de la ciutat. Al segle XVII el carrer fou eixamplat, adquirint així un caràcter més burgès. Els no burgesos van ser desplaçats als carrers més petits i perifèrics de la ciutat. El règim francès va advocar per la població, destituint el carrer als burgesos i retornant-se’l al poble.
A causa d’aquest fenomen negatiu pels nobles, aquests van emprendre un nou negoci de compra-venda: van vendre els jardins que envoltaven les cases de luxe. D'aquesta manera, es van construir un gran nombre de llars com solució al creixement de la població en el segle XIX. En aquells dies, Brussel•les es va convertir en una ciutat industrial i administrativa.
Aquesta construcció massiva va comportar que la ciutat fora un amalgama i entramat de carrers sense sortida i passadissos que fins a mitjans del segle passat es coneixia com “Els Marollen”. Aquesta composició arquitectònica li va oferir a la zona aires de bohèmia i gran interès per part del sector turístic. Com a conseqüència, Hoogstraat s'ha convertit en un carrer de petits comerços.

Anar fins al final de l’Hoogstraat


Visita el Palau de Justícia

La torre monumental del palau simbolitza el poder de la justícia. Es van trigar 23 anys en construir-la: la seva construcció va començar en 1860 i va acabar en 1883. És una creació al més pur estil eclèctic de l'arquitecte Joseph Poelaert. Es pot admirar la seva estàtua sota el passadís, a l'escala. Poelaert va morir en 1879, pel que no va veure en vida el seu treball finalitzat. El palau de justícia està situat en un pujol, que durant l'edat mitja es va denominar ‘la muntanya de l’horca’. Per la construcció d'aquest complex, més gran que la plaça de San Pere a Roma, el barri dels ‘Marollen’ van haver de cedir una part de la seva terra. Els habitants es van mostrar en desacord i van decidir obrir un bar al cantó de la Vossenplein, el ‘De Skieven Architek’, que significa “l'arquitecte oblic”.
Girar a l'esquerra: Valkstraat al final del carrer, girar a la dreta en l’Hoogstraat i de seguida girar a l'esquerra en la Kapucijnenstraat.

Visita al còmic: Quick&Flupke

En la Kapucijnenstraat, girar el primer carrer a la dreta: Blaesstraat. Al final de la Blaesstraat: Kapellemarkt, l'església La nostra Senyora de Kapelle. L'església crida l'atenció per les seves vistes a la ciutat des del seu campanar original. L'església va ser construïda al 1134 per ordre de Godfried I, duc de Brabant, qui va presentar la capella als monjos de l'abadia de la Tomba Sagrada. En 1405 un incendi no només va destrossar l'església, sinó  també 2400 cases del barri. De 1989 a 1996 l'església va ser restaurada. Mirant de front l'església, agafar el carrer a la dreta: J. Stevensstraat, baixar de nou el Grote Zavel fins a la Regentschapsstraat i girar a l'esquerra. Seguir la Regenttschapsstraat fins a la Plaça Real. Agafar la segona a l'esquerra: Hofberg

Visita al museu d’Instruments de Músics

Fi de la ruta

Informació sobre Flandes & Brussel•les en cadira de rodes.
www.accessinfo.be
www.bruxellesenfauteuil.be
Back to top