Beguinatge Bruges Patrimoni Flandes Bèlgica (c)Kris Jacobs
Egipte i les seves piràmides, Grècia i l'Acròpolis i, per què no?, Brussel·les i la Grand Place i Flandes amb els seus campanars i beateris.
La Grand Place de Brussel·les és ja un secret a veus. Qui no ha vist mai la foto de la colorida catifa de flors envoltada de magnífics edificis? Encara que la plaça té una aparença homogènia, cadascun dels seus edificis és diferent. Es tracta de les antigues cases gremials amb els símbols característics que encara avui es reconeixen, l’imponent Ajuntament, la Casa del Rei i moltes d'altres. Jean Cocteau la va definir com “el teatre més bonic del món”, i no li faltava pas raó. Aquesta plaça ha allotjat personatges com Víctor Hugo durant el seu exili, o Marx i Engels, que van establir aquí les bases del Manifest Comunista. Avui dia la Grand Place és testimoni de mercats ambulants, festivals i, sens dubte, de l'animat ambient de les terrasses dels molts restaurants i cafès que l'envolten.

Però la UNESCO s'ha fixat també en altres obres arquitectòniques exclusives de Flandes. Ens referim als Campanars i els Beateris, menys coneguts pel visitant.

A les guies turístiques hi trobarem paraules com Campanar, Atalaia, Belfort, Beffroi o Belfry. En realitat són torres civils alçades a l'Edat Mitjana, la finalitat de les quals era guardar els privilegis de cada ciutat i servir de torre de vigilància. La seva altura era símbol de riquesa. Expliquen a Bruges que els seus privilegis estaven guardats a l'Atalaia en un cofre amb 13 panys. 12 pertanyien a cadascun dels gremis i, el restant, a l'alcalde. Per obrir el cofre s'havien de reunir les 13 claus alhora! Avui dia, 366 esglaons separen la part més elevada del terra. Això sí, val la pena contemplar-hi la vista aèria de la ciutat. A Anvers hi ha un detall que crida l'atenció: a l'única torre de la Catedral hi llueix una bandera; curiós, veritat? En realitat, l'esmentada torre és l'Atalaia de la ciutat i va ser construïda amb capital civil, per la qual cosa es desmarca en certa manera de l'edifici religiós. Un altre magnífic exemple d'aquestes torres és la de Gant, sense oblidar la de Malines, amb un magnífic carilló, i les de moltes altres ciutats flamenques.

Esgotat de pujar esglaons? A Flandes hi ha uns recessos de pau únics. Parlem dels Beateris. En temps de les Croades, a Flandes hi van quedar moltes dones vídues, òrfenes o solteres. En aquella època una dona sola era una dona desprotegida, i l'estricta vida als convents no venia de gust a totes. Els Beateris van ser la solució idònia per a aquestes dones. Situades als afores de les ciutats (no hem d'oblidar el perill que comportava una comunitat exclusiva de dones), les beates exercien els vots d'obediència (hi havia una Beata Superior), de castedat (en la comunitat només hi entraven els homes durant el dia) i portaven una vida austera. Les dones de posició social més alta ocupaven habitatges de dimensions superiors, i fins i tot tenien serventes. Les més humils treballaven per a elles o a la ciutat. De nit, les portes es tancaven…

Avui els Beateris estan integrats al centre històric de les ciutats i són habitats per monges benedictines a Bruges, fan de residència d'estudiants a Lovaina o d’habitatges exclusius a Malines. Encara que cadascun tingui un estil diferent, hi ha una cosa que els uneix a tots: sembla que el temps s'hi hagi aturat!

El centre històric de Bruges o algunes cases Art Nouveau dissenyades per l'arquitecte Víctor Horta també han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Si vols saber-ne tots els detalls, fes un cop d'ull al web http://whc.unesco.org/

Més informació PDF Patrimonio de la UNESCO de Flandes
Back to top