Història de la Cervesa belga Gastronomia Flandes Bèlgica

La combinació d’una llarga tradició cervesera, que es remunta a molts segles enrere, i la passió mostrada pels actuals cervesers en la seva cerca de la cervesa perfecta és el que ha fet de Bèlgica la llar de cerveses excepcionals, singulars i produïdes amb un coneixement innovador de l’elaboració de la cervesa. Per tant, no és cap sorpresa que els cervesers belgues siguin normalment els líders en els grans concursos de cerveses.

Tot naixement comença amb una dona

L'art de fabricar cervesa és tan antic com la mateixa civilització. Es va originar a Mesopotàmia al 9000 a. de C. Amb el temps, la cervesa es va introduir a la Gàl•lia a través d'Egipte i l'Imperi Romà i, ja que l'elaboració de cervesa va ser inicialment una tasca domèstica, els primers cervesers van ser dones.

The art of brewing beer is as old as civilisation itself and originated in Mesopotamia in 9000 BC. Over time, beer found its way to Gaul via Egypt and the Roman Empire and because beer brewing was, initially, a household task, the very first brewers were women.

In the Middle Ages, abbeys became centres of knowledge about agriculture, livestock and certain crafts, including brewing beer, and monks were allowed to drink limited amounts of their regional beverage because the quality of the drinking water was so unsanitary. In southern Europe the daily drink was wine, so the monks living there concentrated on growing grapes and winemaking, but because our region’s climate did not favour the production of wine, the locals turned to beer brewing instead. So, thanks to the monks, beer brewing devolved from a domestic activity into a true, artisanal craft.

It was during the Middle Ages that beers were flavoured for the first time with a herbal mixture called “gruit”. Brewers had to purchase this mixture from the “gruithuis” (see the Gruuthuuse in Bruges) but the abbeys were exempt from this obligation and switched to hops because it helped preserve the beer, giving it a longer shelf life. In the 11th century the Benedictine Abbey of Affligem played an important role in the introduction of hop-growing in Flanders.

In 1364, Emperor Charles IV enacted the “Novus Modus Fermentandi Cerevisiam” decree, seeking to improve the quality of beer with his ’new’ brewing  method that required  brewers to use hops. This decree had to be followed throughout the Holy Roman Empire and the German Nation to which Brabant and Imperial Flanders (Rijks-Vlaanderen), the region to the east of the Scheldt, belonged.  However, in Flanders, the region to the west of the Scheldt, the right to use gruit was uphheld, and, as a result of this division, Belgian beer culture diversified.  Brewers in Imperial Flanders and Brabant brewed hopped beers, which kept for longer, while the gruit beers continued to be brewed in Flanders where brewers acidified their beer to help preserve it. This led to the development of red-brown beers.

- See more at: http://www.visitflanders.co.uk/discover/flanders/belgian-beer/history-of-belgian-beer/index.jsp#sthash.9igLqcxo.dpuf

Abadies i monjos

A l'Edat Mitjana, els monestirs es van convertir en els centres de coneixement de l'agricultura, la ramaderia i algunes artesanies, inclosa l'elaboració de cervesa, i als monjos se'ls permetia beure quantitats limitades de les seves begudes regionals perquè l'aigua potable era insalubre. Al sud d'Europa, la beguda diària era el vi, per la qual cosa els monjos que vivien allí es van concentrar en el cultiu de la vinya i l'elaboració de vins, però ja que el clima de la nostra regió no afavoria la producció de vi, la gent es va dedicar a l'elaboració de cervesa. Així, gràcies als monjos, l'elaboració de cervesa va passar de ser una activitat domèstica a una autèntica artesania.

Gruit i llúpol

Durant l'Edat Mitjana va ser quan per primera vegada es va afegir gust a la cervesa amb una barreja d'herbes anomenada "gruit". Els cervesers havien de comprar aquesta barreja als "gruithuis" (vegeu la Gruuthuuse de Bruges), però els monestirs estaven exempts d'aquesta obligació i la van canviar pel llúpol perquè ajudava a conservar la cervesa i li otorgava una major duració. Al segle XI, el monestir benedictí d’Affligem va exercir un important paper en la introducció del cultiu del llúpol a Flandes.
Al 1364, l'emperador Carles IV va promulgar el decret "Novus Modus Fermentandi Cerevisiam" amb l'objectiu de millorar la qualitat de la cervesa amb el seu "nou" mètode de preparació que requeria que els cervesers utilitzessin el llúpol. Aquest decret va ser d'obligat compliment a tot el Sacre Imperi Romà Germànic al que pertanyien Brabant i Flandes Imperial (Rijks-Vlaanderen), la regió a l'est de l'Escalda. No obstant això, a Flandes, la regió a l'oest del riu Escalda, es va mantenir el dret a usar gruit, i, com a conseqüència d'aquesta divisió, la cultura de la cervesa belga es va diversificar. Els cervesers de la Flandes Imperial i Brabant van elaborar cervesa amb llúpol, que es conservava durant més temps, mentre que a Flandes es va continuar elaborant cervesa amb gruit i els cervesers la van acidificar per ajudar a conservar-la. Això va conduir a l'elaboració de cerveses de color vermell fosc.

Primers passos cap al cim, qualitat i exportació

Als segles XVI i XVII es van promulgar més i més reglamentacions per garantir la qualitat de la cervesa. A Alemanya, la “Reinheitsgebot” (1516) va declarar que la cervesa podia ser elaborada exclusivament a partir d'ordi, llúpol i aigua, mentre que a Trobi, al Brabant flamenc, un informe de la ciutat de 1559 es referia a un most per elaborar cervesa "lambiek". A partir del segle XVII, es van crear cerveses regionals com la "gerstenbier" (cervesa d'ordi) d'Anvers, la "Leuvense witte" (cervesa blanca de Lovaina), les cerveses negres de Diest i Oudenaarde, i les "cavis" (cerveses de celler) de Lier. Gradualment, els cervesers van començar a "exportar" les seves cerveses fora de la seva pròpia regió.

Al 1783 Josep II va acabar amb els privilegis de determinats monestirs perquè infringien les normes d'elaboració de cervesa. I durant la Revolució Francesa es van destruir diversos monestirs juntament amb les seves cerveseries.

El segle XIX va marcar un nou capítol en la història de la cervesa amb l'entrada de la Pilsner txeca (1839), que va ser un èxit immediat al món de les cerveses tèrboles i fosques (regionals). Durant els anys de la Revolució Industrial, els científics van aconseguir un millor coneixement del procés d'elaboració de cervesa i cultiu de llevats en general.

Elaboració de la cervesa en temps de guerra

La Primera Guerra Mundial va representar el final per a diverses indústries cerveseres belgues quan les forces d'ocupació alemanyes en van confiscar les tines de coure, els equips i els seus vehicles. Només van sobreviure la meitat de les gairebé 3.200 cerveseries. Després, les cerveseries, que s'estaven recuperant lentament, van rebre un nou i fort cop durant la crisi econòmica de la dècada de 1930 i pels efectes de la Segona Guerra Mundial. Al 1946, només quedaven 775 cerveseries.

En les següents dècades, cada vegada va haver-hi més cerveseries petites que van tancar com a conseqüència de la forta competència i l'alt cost d'inversió en les noves instal•lacions, mentre que les grans cerveseries van consolidar el seu mercat nacional a través d'adquisicions.

Cerveses especials

Sota la inspiració del moviment Flower Power de finals dels seixanta, es van redescobrir les cerveses especials belgues i, al 1977, el gurú de la cervesa britànic Michael Jackson (1942-2007) va posar finalment la cultura cervesera belga al centre d'atenció, la qual cosa va conduir al reconeixement mundial de la cervesa belga durant les dècades següents. 

Entre 1985 i 2000, van començar a fusionar-se grans i mitjans fabricants de cervesa i es van fundar cerveseries artesanals locals, que van elaborar cervesa en gran part per a l'exportació, en alguns casos a petició dels importadors estrangers que buscaven cerveses exclusives belgues.

Des del canvi de segle, ha seguit creixent l'interès per les autèntiques cerveses especials, i la indústria de la cervesa belga inclou ara algunes de les marques més conegudes i populars. A més, les cerveses trapenques són cada vegada més exclusives a causa de les quantitats limitades produïdes pels monestirs, i són també molt populars els productes de cervesers locals i familiars. Aquesta tendència es va manifestar primer en les cerveses lambic, però ara s'està expandint fins a incloure les cerveses flamenques vermelles-negres, cerveses negres, i la cervesa rossa forta amb molt llúpol.

Als darrers anys, els cervesers aficionats comencen cada vegada a compartir més les seves cerveses amb el públic i les venen directament als clients o a restaurants i bars.
Back to top