Flandes vista pels ulls d'una criatura
Escrit el 15/05/2022
Completament enfocat en el paraciclisme a Flandes
“Segur que ho notes en l’entusiasme amb el que parlo; estic ple d’energia.” En Wim treballa a la banca, és entrenador de l’equip de minifutbol del seu fill, dóna xerrades sobre motivació per a empreses, fa tallers a escoles i fins l’any passat era també esportista professional. “M’agrada estar ocupat amb moltes coses diferents. M’agrada el canvi mental” Però en aquest moment tota la seva atenció està focalitzada en la Copa del Món del Ciclisme adaptat que se celebra aquest mes de maig a Ostende. “És l’ocasió ideal per mostrar Flandes al món del paraciclisme internacional.”
De perseverant a campió
L’any que va complir la majoria d’edat, en Wim va patir un accident que va resultar en una dislocació del genoll. Una errada mèdica va causar una infecció d’os crònica. Quinze operacions i molts antibiòtics després, en Wim va optar per una amputació de la cama. “Ja no aguantava continuar necessitant que una infermera curés les meves ferides diàriament.” Jugar a futbol a un alt nivell ja no era possible. Només li quedaven el powertraining i el fitness.
Però la set de competició segueix present. Al 2001 en Wim va començar a practicar el handbike recreatiu. Era ideal perquè així la càrrega que suportava la cama era mínima. Després de posar-se en contacte amb un metge esportiu i amb un pla d’entrenament, es va animar a participar en competicions regionals, que ràpidament van desembocar en carreres nacionals i internacionals. Entre 2005 i 2013, en Wim va participar en unes 150 carreres i va aconseguir més de 80 victòries. “ Vaig guanyar durant tres anys seguits la marató de Berlin. Un rècord que encara no ha estat batut”, diu en Wim amb orgull. “La meva medalla de bronze als Jocs de Londres segueix sent la que més significa per a mi.”
Copa del Món de Paraciclisme
Al 2013 en Wim es va acomiadar de l’esport professional, però sense separar-s’hi del tot. Poc després, es va associar amb en Thierry Diederen i l’Alain Demortier per organitzar la primera copa del món de paraciclisme a Bèlgica. 300 atletes de 35 països de diferents continents competiran a Ostende pel títol en quatre categories: handbike (ciclisme amb les mans, dividit en classes segons la discapacitat), ciclisme tradicional (per a esportistes amb diferents discapacitats), ciclisme amb tres rodes (per esportistes amb paràlisi cerebral o que tenen dificultats amb l’equilibri), i tàndem (per a esportistes amb deficiència visual o cecs). La copa del món es la segona competició de major nivell. “Hem firmat un contracte amb la UCI (Unió Ciclista Internacional) per organitzar la copa del món durant els propers tres anys” explica en Wim.“Al 2019 anirem un pas més enllà. Llavors anirem al campionat del món.”
Associació d’Ostende
Frank-Van-Hollebeke_tcm35-81694.jpg "Wim Decleir (c)Frank Van Hollebeke accessibilitat flandes brussel·les belgica")
Per aquesta primera edició els terrenys d’entrenament i els allotjaments se centren principalment al voltant d’Ostende. “Busquem un soci. Vayamundo (cases de vacances a Ostende i Houffalize), portava molt de temps somniant amb organitzar una competició.” Durant la Copa del Món oferiran informació, faran demostracions, iniciatives, entrenaments oberts i la possibilitat de viure la final de la copa de Bèlgica de bàsquet en cadira de rodes. Tot això perquè la gent amb una limitació entri en contacte amb l’esport. L’Oficina de Turisme i la policia d’Ostende també han fet ja una aportació important. Traçar un recorregut, tenint en compte a les diferents categories i graus de dificultat, no és tan senzill. Nosaltres, els flamencs, no sempre som igual de tolerants en aquest aspecte. “Tot ha d’estar a prop”, comenta en Wim. “Fixa’t per exemple en Espanya. Allà els atletes de vegades s’allotgen a 100km de la competició.”
Mimats a Flandes
Mimats a Flandes
Durant la seva carrera professional, en Wim recorria 18.000 km cada any per les carreteres flamenques de Flandes. “A Flandes estem mimats amb els nostres carrils de bici”, explica en Wim. “Els nostres competidors estrangers estan gelosos per això.” El seu punt de partida és Harelbeke i pots triar entre terreny pla, paisatge amb puigs i carreteres molt o poc empedrades. I tot això sense trobar-te molts cotxes. A l’estranger això és quasi impossible. “M’emporto molta gent a entrenar. Sovint se sorprenen de lo fàcil que és evitar les carreteres concorregudes. Has de conèixer molt bé l’entorn perquè la teva ruta tingui el traçat perfecte.” Els carrils per a bicis no estan destinats a persones amb una bicicleta de tres rodes. La cosa és anar amb compte.” O buscar la natura. No hi ha res millor per aclarir el cap”.
En Wim Decleir (45 anys) treballa des de fa 20 anys en el món de la banca i és pare de dos fills. Es ex-paraciclista professional i promotor de la iniciativa de la “Para-cycling Road Worldcup Ostend”, que tindrà lloc el 20, 21 i 22 de maig de 2016. El benestar mental és el més important per a ell.
http://www.paracyclingworldcupostend.be/index.php/en/
