
Ommegang: Brussel•les, la processó religiosa més gran

Julio

"Cervesa gratis?", somriu un noi amb pantalons verds que em lliura un got de plàstic amb escuma. "Clar!", somric mirant cap a enrere, sentint ja l'ambient festiu. Em passejo per davant d'ell i entro a la millor plaça del mercat d'Europa: la Grand Place. Aquesta nit es transforma: els apilats seients davant del chapitel del Ajuntament i una galeria medieval amb drapeado vermell s'erigeixen davant de la Maison du Roi. A tot arreu, la gent penja esbotigards en les finestres, rient i brindant. L'escenari està llest pel Ommegang, paraula flamenca que significa "passejar", una processó religiosa espectacular amb més d'1.400 artistes que es porta representant sobre aquestes famoses llambordes durant gairebé 500 anys.

No obstant això, en el camí de retorn amb els bíceps cansats, van sucumbir a la sort dels corrents. Miraculosament, van ser salvats per un vaixell que navegava riu amunt, arribant just al lloc on els arquers estaven practicant. Coincidència? Ells no pensen així i tampoc ho van fer els habitants d'Anvers, que van accedir al fet que ells guardessin l'estàtua. Es va realitzar una promesa per la qual s'havia de construir una església més gran i celebrar el miracle cada any amb una processó, que es va realitzar per primera vegada en 1549 (que clarament va portar un temps organitzar...) per l'emperador Carles V, el seu fill Felip II i els cavallers de l'Ordre del Toisón d'Or.

En aquesta calorosa tarda d'estiu, uns actors aficionats s'arremolinaven al voltant de la plaça vestits amb abillaments medievals. Les dones, amb gorres blanques i faldilles de lli, em saludaven en passar; els homes baixaven lleugerament el cap i l'arc i els vaig fer una reverència cap a enrere.

La música s'elevava i vam tornar als nostres seients. Un bufó va entrar per l'esquerra de l'escenari, fent cabrioles i burles fins que el públic va demanar que comencés l'espectacle.

Les trompetes sonaven i els homes obstaculitzen a la plaça sostenint enormes banderes en alt. Amb crits guturals, les llançaven més i més alt en l'aire, capturant les vares amb una voltereta abans d'empalar-les.

A mesura que la llum començava a esvair-se, arribaven els gegants. Una desfilada de leviatanes folklòrics de 10 metres d'altura distingits de diferents regions belgues. Darrere d'ells, anaven tots els personatges de la llegenda: el rei, la reina, la Mare de Déu, els monjos encaputxats que porten vés-les i els arquers, tots s'arremolinaven al voltant del cercle amb un esclat de vestits colorits.

Des del meu seient, podia veure als lluitadors amb xanques fent cua per entrar en escena. Descansaven recolzant-se en les graderies, comprovant nerviosament les lligadures dels seus peus. Finalment, és el moment i irrompien a la plaça intentant derrocar als seus oponents. Un a un queien al sòl com a llumins, fins que quedada un sol vencedor, que saltava sobre una cama amb el puny victoriós apuntant al cel nocturn. Els espectadors animaven i cridaven.