Dieric Bouts

Dieric Bouts fou un artista del seu temps. No un homo universalis ni un geni romàntic, sino un esculcor de soca-rel. El seu llegat n'es una prova: una esplèndida col.lecció de composicions armonioses en una paleta de colors vius. Malgrat aquest càlid ús del color, els seus llenços semblen estar banyats en un ambient de modèstia. Bouts va esborrar completament el dramatisme superficial de la seva obra. Els seus personatges són retratats quasi estoicament i destil·len certa pietat. Per això, a vegades se li diu «pintor del silenci». Les seves figures s'incorporen plenament a l'interior o al paisatge del quadre, sovint en una composició equilibrada i simètrica.

A l'obra d'aquest nadiu de Lovaina són clarament reconeixibles algunes influències. Comparteix la seva acertada representació de la realitat amb el gran Jan van Eyck. El (pressumpte) mestre de Bouts, el primitiu flamenc Rogier van der Weyden, també li va servir d'inspiració. Ambdós destacaven per la seva plasticitat, el suggeriment de tridimensionalitat en un quadre.