Croquetes de gambes

A Ostende cada any s'elegeix la millor croqueta de gambes. Per optar a aquest premi s' han de complir una sèrie de manaments de la croqueta:

• La primera i principal regla hauria de ser utilitzar gambes fresques, pelades a mà, del Mar del Nord.
• A més, la croqueta de gambes ha d'estar cruixent. Una croqueta tan perfecta s'aconsegueix fent que el farcit estigui prou ferm: si el farcit està massa líquid, la croqueta corre el risc d'obrir-se mentre es fregeix. El truc està en aconseguir la textura justa perquè el farcit flueixi bé, però sense crear un arrebossat moll.  
• La forma de la croqueta també és important: es prefereix una croqueta cilíndrica perquè, amb aquesta forma, les gambes del farcit romanen senceres (amb una croqueta quadrada o rectangular, les gambes s'escorren en formar-les i això seria una pena).  
• Finalment, per degustar el sabor pur de les gambes, la croqueta s'ha de fregir en greix de fregir fresc.  

Les guarnicions clàssiques de llimona i julivert fregit no són obligatòries. Si la croqueta de gambes compleix tots els requisits anteriors, brillarà per si mateixa!

Les croquetes de gambes són típiques de la costa flamenca. Bé és veritat que no se sap gaire sobre la seva procedència exacta. Encara que el famós xef Cauderlier -autor del primer llibre de cuina de la nostra regió- probablement tingui alguna cosa a veure. Al seu llibre de cuina experimenta amb el farcit de la croqueta de carn, que ja està ben establerta. Així se li va ocórrer incloure gambes grises a les croquetes. Es creu que, en l'època de la Primera Guerra Mundial, les gambes es van incorporar per primera vegada a les crestes, perquè duressin més temps per als soldats al front. Es diu que aquestes crestes van inspirar la croqueta de gambes tal com la coneixem avui. Només després de la Segona Guerra Mundial va aparèixer massivament la croqueta de gambes al menú de la costa. La croqueta salada es va convertir en un èxit i aviat va conquerir tot Flandes.